|
I AMIS DE LA PROTESSIU’
Sura ‘l lac, sota ‘l cel serè,
ghe u pais, al cunusiree
l’è mia grant, l’è picinì,
a ‘l’è Fontè, sota l’ghe Scì.
U bel dè, söta la fiocada,
l’è partit come ‘n d’ öna grignada,
l’è nasit söta la nef,
l’è cresit, l’è lé de èt.
I zugàa chela matina
Come s-cecc a la dutrina
Ma i avres po mai credit
De’ restà issè dierticc.
Al ghe n’è d’ogni culur,
i sciantù, i maia-signur,
al gh’è tance pensiunacc
che ‘issè i a mai laurat.
M’al gh’è n’è a di zuenocc
Ch’el dè prima i tira vià la nöcc
Ma a ses ure ‘lla matina,
a i’è lè come a messa prima.
E ‘ l gh’è mia noma di omm
A ‘l gh’è i fomne chi tira so ‘l cör
‘l gh’è Sandra cola suposta
Che i va là amo tocc in costa.
La Luisa la è da Campel
Chè i’à mai facc issè bel
Chè i borlaa zo ‘lla discesa
È i sa fermàa contra la cesa.
Zo a Berghem i gà credia mia
A contà quace ch’en sia
A pensà ch n’ d’ona sità
A i’è tace com so ona mà.
An consöma mia la esta
An là met sul a fa festa
Ma quando ‘n và so drè a la Al
Gh’è mia bosch che po scampal.
Da Boer fin zo a la Fopa
A ‘lla scampat prope negota.
A rià ‘n da Cargadura
I boscai ì scapaa ‘lla pura.
I è ulacc so l’uselù
Perchè i è ‘lla Protessiù
E con tocc ch’è i gh’ìa mia pura
I imbutigliaa chèla piö dura.
Ma coi gambe sota ‘l taol
I fa cor bè anche ‘l diaol
Chè u bel dè al già sfidac
In dol vì i’llà negat!
Però quando m’è laurà
Al gh’è pio negot dè fa
I scadena, i cor, i rega
I vol zögà cola motosega.
Sota l’aqua, sota ‘ l sul,
crapa basa come ‘l mul
ma se ergu ‘l gh’à di pretese
al và sobet fò di spese!
I è tocc brae, a i è tocc bù,
ma soi pè i vol sö nisù.
I gh’à mia tema de fas vet
Quando ‘l ria ol vinte-set
Perché i sa che ‘l gh’è n’è mia
Sia ‘l prim ‘nnacc che l’oltem ch’el ria.
Ma lur l’è stess, i è contentù
I gà domanda nent a nisù
A i è sigur che, a la finida,
I farà zò öna biida.
A l’ ria ‘n fì a la moral
De töt chesto carneal
Chè ‘l ghè mai de tras indrè
Se bisogna fa dol bè
E se ergu ‘l fa tontognade
Fa negot, i è mia riade
A ‘n fà zò u grignadù,
Come noter a ‘l ghè nisù!
|